Característiques principals de l’estil dels anys 30 (swing) eran:

-Conjunts de 12 a 16 musics anomenats Big bands, amb una gran importància dels solistes. Aquesta formació es la mes gran i complexa del jazz i marcarà tota una época.

 

 

-Secció rítmica: piano, guitarra tuba o contrabaix i batería.

-Secció melòdica: dues seccions de vent-metall(trompetes i trombons) i una secció de vent fusta (saxofons alts, saxofons tenors i clarinets). Els instrumentistes el posaven de peu quan havien de fer solos. Las melodies eren molt elaborades.

 

-Estil riff: frases de pregunta i resposta.

 

-Pulsació rítmica marcada en quatre temps. Els dos estils anteriors marcaven un ritme de dos cops. En el swing, el bombo marca els quatre temps, però el 2 i el 4 s’accentuen amb un ritme especial.

-Necessitat d’arranjadors per a orquestra: aquest estil perd improvisació i espontaneïtat i guanya complexitat orquestral. S’assembla es a la musica europea.