Epoca dels grans solistes:

Veu: Bilie Holiday, Ella FitzGerald.

Saxofonistes tenors: Coleman Hawkins, Chu Berry, Lester Young.

Clarinetista: Benny Goodman.

Bateries:  Gene Krupa, Cozy Cole, Syd Catlett, Buddy Rich

Pianistes: Teddy Wilson, Fats Waller, Count Basie.

Saxofonistes contralts: Johnny Hodges, Benny Carter.

Trompetistes: Bunny Berigan, Rex Steward, Roy Eldrige.

I de les grans orquestres:
Duke Ellington, Count Basie, Benny Goodman, Tommy Dorsey, Glen Miller i Fletcher Henderson.

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Imagen
Els nous clàssics dels jazz, donen lloc als següents estils:   Rhythm’n’Blues . Substitueix la denominació de race records, encara que més tard es va definir com un estil de jazz simple, directe, normalment vocal, ballable, rítmic i seguint els esquemes del blues (dotze compassos que tenen com a base els tres acords fonamentals: tònica, dominant i subdominant). Va estar de moda en la primera meitat dels anys 50. Destaquen noms com Booker T. And The MG’s.       Rock & Roll. Fa furor a partir de 1955, però els músics de color ja utilitzaven aquesta expressió en els anys 30 i 40 quan es cantava o es tocava un boogie- woogie i s’accentuaven molt els temps forts. Utilitza els mateixos acords del rhythm  and blues, però igual que havia passat amb la paraula swing i Benny Goodman, l’expressió rock  and roll va servir d’impacte publicitari per a altres cantants blancs com Elvis Presley.             S...
Leer más