Jazz dels anys 50:

Fins a 1950 la comunitat negra vivia segregada de la vida del país i en certa manera era mes lliure de fer el que volgués. El sistema consumista va decidir absolir-la , ja que era un mercat molt nombrós. D’aquesta manera blancs i negres segueixen un mateix ritme de bombardeig publicitari i de consum. Els race records van anar desapareixent i la producció discogràfica s’unificà. El públic ja no podia decidir entre un tipus de música o un altre, era l’aparell comercial de la indústria del disc el que imposava les modes.

A partir dels anys 50 es constaten en el món del jazz dues tendències molt diferenciades. Per un costat, els innovadors, seguidors del be-bop. Per altra banda els nous clàssics del jazz, que retornen als orígens.