Els nous clàssics dels jazz, donen lloc als següents estils: Rhythm’n’Blues . Substitueix la denominació de race records, encara que més tard es va definir com un estil de jazz simple, directe, normalment vocal, ballable, rítmic i seguint els esquemes del blues (dotze compassos que tenen com a base els tres acords fonamentals: tònica, dominant i subdominant). Va estar de moda en la primera meitat dels anys 50. Destaquen noms com Booker T. And The MG’s. Rock & Roll. Fa furor a partir de 1955, però els músics de color ja utilitzaven aquesta expressió en els anys 30 i 40 quan es cantava o es tocava un boogie- woogie i s’accentuaven molt els temps forts. Utilitza els mateixos acords del rhythm and blues, però igual que havia passat amb la paraula swing i Benny Goodman, l’expressió rock and roll va servir d’impacte publicitari per a altres cantants blancs com Elvis Presley. Soul. Té el seu gran èxit a finals dels anys 60 com a conti
Comentarios
Publicar un comentario